Mars de sang
L'horitzó és un fil d'aram en este mar de sang
el fil d'una navalla que ens talla per la meitat
bufa el vent com un comiat d'un vaixell surant de pena
quin maleït jutge ha signat esta condemna?
fugint per no morir, morint per riure
de la guerra a l'horror jugant-se-ho tot per sobreviure
i a l'altra part què? tanques i reixes
assassins en sèrie amb despatxos a Brussel•les.
Naveguen buscant l'estel que els guie fins al nord
remant a contracorrent en busca d'algo millor
escapant de la misèria, la guerra, la mort, la fam,
però molt prompte sabran que ací ja no ens queda cor
ja no tenim sentiments, l'Europa del capital
ha acabat amb els valors, no hi ha solidaritat
vivim en un món injust, una societat estèril,
on el gran és fort enfonsant el dèbil.
Mars de sang
i tempestes que es tornen roges,
no hi ha música als oceans...
Solcant el mar sota les ombres que ens empaiten,
t'escric sense far imaginant-me les paraules,
no són somnis on ens porten aquestes barques
fràgils i derrotades com les nostres esperances
però, no has de patir, ella somriu quan l'abrace
em mira, em pregunta, i ens quedem callades
acorralades als confins d'un món en flames,
el teu record ens guia, mare de totes les batalles
a la deriva amb la lluna a les cares
en el no res almenys ja no sonen les bales
de lluny em torna la remor d'aquell morter
la casa en runes i el nostre carrer desert,
potser on anem la guerra ja no ens acace
potser serem només dos cossos a les platges
però, entre els estels sempre viuràs amb nosaltres
el record ens guia mare de totes les batalles.
Mars de sang
i tempestes que es tornen roges,
no hi ha música als oceans...
