Estels

Calàpot

Sense escales, sense punts,
tan fluïda com sa llum,
s'ha compost una conversa sense to,
s'ha compost una cançó.

Entrar perquè es fred pren sa pell, i m'adorm es peus,
deix els ulls defora, ben desperts,
per veure mil estels escampats per tot el cel,
mil desitjos que es perdran dins l'univers.

I unes pipelles com pinzells,
agranaran les imatges,
i quedaran per sempre més, dins aquest món.

A punt de caure tot és gran,
tot pendent d'una senyal,
sense haver de desitjar cap altre lloc,
no hi ha pressa, és un joc.

I unes pipelles com pinzells,
agranaran les imatges,
i quedaran per sempre més,
dins aquest món.