Ningú és per ningú
Arribo de la mà de la innocència, caminant, precipitant el pas per arribar a tu. Afortunada de no tenir-te encara, però, desitja'n-te, imagina'n-te des de lluny. I em fan creure en tu, real o no. Potser no ets cap desconegut, no. I diuen que t'esperi però no vull. Despertar-me dins del teu llit em senta bé, em fa viure el moment, i de sobte ho veig tot més fàcil però no em reconec, no. I si les aparences cremen terres, deixa, que van i venen. Que ningú és per ningú. Arribo de la mà de la decepció, bategant, un cor que va sol, parla sense fons. Distorsionada primera impressió del món, no sóc pas fàcil però tampoc sóc de plàstic. I em fan creure en tu, real o no, potser no ets cap desconegut, no. I diuen que t'esperi però no vull. Despertar-me dins del teu llit em senta bé, em fa viure el moment, i de sobte ho veig tot més fàcil però no em reconec, no. I si les aparences cremen terres, deixa, que van i venen. Que ningú és per ningú. No sóc per tu, ni per tu ni per tu. Que ningú és per ningú.
Writer/s: Andrea Mir
