Terreta de records
Fa tant de temps que no puc recordar
aquells paisatges que han anat canviant.
La dolça olor de les oliveres,
els garrofers i el cel.
Bonics indrets on caminar,
perdre'ns pel riu, nedar als tolls.
Sentir el sol acaronant-nos la pell
amb les muntanyes de fons.
Percebre com s'atura el temps,
la gent segueix fent,
mantenint les velles tradicions
amb alegria i amor.
Cuidant de tot el que tenim a prop,
gaudint-ne com si fos l'últim cop.
Ensuma la seua suau fragància
als carrers i als balcons.
Ara tot està ben canviat.
Potser som nosaltres els que hem mudat.
Ara tot està ben diferent,
ja les muntanyes no senten el vent.
Ja les muntanyes no senten el vent.
El sol no ens acarona la pell.
Aquells indrets on poder caminar.
Aquell riu on poder nedar.
Ara tot està canviat.
Potser som nosaltres els que hem mudat.
