Joc de dames
Un vent sedegant colpeja la porta d'un bar de l'oest.
A fora, els cavalls, s'espolsen les hores. A dins, dues dames, renillen del temps.
La blanca, al piano, ofega les tecles, amb cendra entre els dits. La negra s'enroca als daus de la sort; no té comodins. Les dues es miren: els ulls plens d'ivori no saben mentir.
Se saben d'esquena els plecs del vestit. Però no mouen fitxa.
A sobre el taulell les mans són de plom. Les dames s'eviten.
Però sota la taula els peus es descalcen del pes de les regles.
Comença un nou joc. Tan sols el gat mira.
Writer/s: Sílvia Bel, Sílvia Comes
