En els teus dits
Era el cos més bell que vaig estimar de lluny aquella nit. Somiava afecte per tu perquè no et
balandregesses i pa blanc, i pa blanc.
En els teus dits bategarà... bategarà després la meua llum. En la foscor, aquell raig de llum d'un instant viscut intensament.
T'eixugaria a besades la pell molla de la pluja T'escalfaria el cervell esmorteït amb sopes d'all i et bressaria la son com un infant que dorm al banc voreta del mar.
En els teus dits bategarà... bategarà després la meua llum. En la foscor, aquell raig de llum d'un instant viscut intensament.
Era el cos més bell que vaig estimar de lluny aquella nit somiava afecte per tu
i et bressaria la son com un infant que dorm al banc voreta del mar
En els teus dits bategarà... bategarà després la meua llum. En la foscor, aquell raig de llum d'un instant viscut intensament.
En els teus dits bategarà després la meua llum.
Writer/s: Rosa Fabregat, Montse Castellà
