És circular lo temps del propi enyor
Nado a les fosques, retornar a la casa del riu, a l'origen deshabitat. És circular lo temps del propi enyor.
Al fons del pati, a la casa dels iaios, vora el pou ran la finestra, cada estiu les flors envaïxen els ulls.
Sols escric, no trobo motles per traçar la bellesa d'un instant. I era l'aigua i era el somiar i el món immens. Tot
era possible i obert, possible i obert.
Lo perfum intens de la magnòlia i el gessamí, de la frígola i el taronger, rodejats de blaus, la pell del mar.
Només lo poema dissol el temps del verb. Només la veu acull el temps, permet l'oblit.
Sols escric, no trobo motles per traçar la bellesa d'un instant. I era l'aigua i era el somiar i el món immens. Tot era possible i obert, possible i obert.
Nado a les fosques, retornar a la casa del riu, a l'origen deshabitat. És circular lo temps del propi enyor.
Writer/s: Zoraida Burgos, Montse Castellà
