Rodamón

Nelo Bel

Va sol pels carrers
buscant alguna mirada
ulls ja desgastats
la cara despentinada
Viatja sol i tranquil
ningú l ́entén a ningú agrada
és un nòmada curiós
no necessita casa
Li diuen el rodamón
no te sostre ni contrada
el seu llit es el món
les estrelles que li tapen
Li diuen el rodamón
Ningú el vol a casa
el seu llit es el món
les estrelles que li tapen
Menja on li va be
on li donen ell es para
seu al terra o a un banc
no te cadira ni taula
Un cartó es el seu llit
la lluna la seva llàntia
quan plou passa a remull
treu xampú a les escales
Carrers i camins descalç
Unes sabates trinxades
que ara son a l ́armari
d ́aquella casa ocupada
Li diuen el rodamón
no te sostre ni contrada
el seu llit es el món
les estrelles que li tapen
Li diuen el rodamón
Ningú el vol a casa
el seu llit es el món
les estrelles que li tapen
Una vida com aquestes
no la volia sa mare
un dia et faràs gran
i pensaràs en la iaia
Troba un tros de pa
un cigarro i dues tasses
bones per beure el vi
a la freda matinada
Pensa quan es petit
i la mare l ́abraçava
gira i gira el món
però ell no vol baixar-se

Li diuen el rodamón
el món que roda i no para.
Li diuen el rodamón
ningú el vol a casa
el seu llit es el món
les estrelles que li tapen
Li diuen el rodamón
Ningú el vol a casa
el seu llit es el món
les estrelles que li tapen
Li diuen el rodamón
ningú el vol a casa
el seu llit es el món
les estrelles que li tapen
Li diuen el rodamón
Ningú el vol a casa
el seu llit es el món
les estrelles que li tapen
Li diuen el rodamón
ningú el vol a casa
el seu llit es el món
les estrelles que li tapen
Li diuen el rodamón
Ningú el vol a casa
el seu llit es el món
les estrelles que li tapen