Quan les boques callen
Hi ha força inesgotable que em supera
avui em penja de les espatlles
i no em deixa ni caminar.
Vaig a pas feble rere ningú
que ja vaig créixer advertit:
que ningú em prepararà el camí
que em porta fins a mi
sense vertigen no seriem aquest fred.
de l'ànima que em frega
quan les boques callen.
Writer/s: Xavi Buxeda
