El burro
Tinc un burro català
Que és molt més que un animal:
Un gran amic de confiança,
Camarada noble i lleial.
Com si fos un futbolista,
Amb reverència el saludem.
Té una gran intel·ligència
Que li van deixar d'herència
Un parell de rucs de l'Alt Urgell.
El meu ruc és més sensible
Que els que heu vist ben carregats
El vaig deixar a un monjo budista.
i el va portar a Paraguai.
El tornà ben educat,
Romàntic i seductor.
Vaig pensar que no em cal novia,
Que ell ja em portarà a la gloria
Al galop del bell amor.
A mi m'ho diuen moltes persones
Per què no em compro un Opel corsa
Amb el meu ruc en tinc de sobres.
Menja molt poc i em canta l'hora,
És un burro molt fort i sereno
Perquè és un burro tot terreno.
El meu ruc és adorable
I quan en vaig fer 27
Em va portar al Pedraforca
I a la roca del Vallès
Fins i tot al Bassegoda,
al Puigmal i al Pedró.
Va agafar set o buit rampes
I a tranques i barranques
Em va pujar al Canigó.
I és que el burro català
És un ruc intel·lectual,
Es menja grans plats d'userda
Acompanyats de pa integral.
Ecològic i sensible
Amb l'assuntu ambiental,
No demana gasolina,
Sap molt bé que contamina
El nostre entorn natural.
El meu burro català
És perfecte, ja ho sabeu.
Només té un petit defecte:
Hi ha vegades que no creu
Quan hi ha la lluna plena
Se m'escapa per amor
Només pensa amb una burra
Però ella sempre es fa la muda
Hi acaba plorant tot
Writer/s: Adrià Dilmé, Carlos Mejia Godoy
