La Maria (de les trenes)
Ai, Maria, com t'hi posaves
amb els cabells lligats amb gràcia.
Carrer Major, baixant de plaça,
les teves trenes tu passejaves.
El teu posat que amb joia espera
és tan senzill, ple de sorpresa,
que surt de tu i que representa
la teva lluita com a promesa.
La Maria que va tirant, va tirant, va tirant
mentre defugia les penes
convertint-les després en cant.
I ara que ets mare i revius bellesa
d'aquella joventut alegre
i de l'encís d'aquelles trenes
en queda un fruit ple de franquesa.
I tu, Maria, rebel contestes
amb la mirada forta i honesta
i venerem les teves trenes
tot fent-ne un cant d'amor i festa.
La Maria que va tirant, va tirant, va tirant
mentre defugia les penes
convertint-les després en cant.
Writer/s: Adrià Dilmé, Adrià Dilmé i Germà Negre
