El passamuntanyes
Em vaig cremar la pell pujant un camí perdut,
sabent que m'havia endut un abric vell,
que no em cura pas el fred, però no em deixa sentir sol,
quan enfilo el capdamunt del corriol.
I et sento a prop,
i et sento aquí,
talment com si fos a casa aquest matí.
Vaig ser molt ben rebut per persones sense res,
milionaris de virtuts, però sense diners,
que m'ajuden a cuidar l'abric abans de marxar,
de la vall al campament pel primer intent.
M'és ben igual arribar a dalt,
el cor em diu que l'experiència ja s'ho val.
Vaig ser un superheroi a cada instant amb la força d'un gegant,
vaig superar-ho tot, totes les pors les vaig vèncer caminant.
Vaig fer el cim quaranta nits,
entre els somnis i el desig,
em vaig veure a dalt de tot
del paradís.
I ara que tot ha passat,
la distància ho fa més clar,
i et puc dir amb el cap serè
que hi tornaré.
Jo sóc d'aquí, també d'allà,
però on em trobo com a casa és més amunt de l'últim llac.
Vaig ser un superheroi a cada instant amb la força d'un gegant,
vaig superar-ho tot, totes les pors les vaig vèncer caminant.
