Llamps!
Llamps! I un calfred molt gran et recorre tot el cos com si fos el presagi d'un futur estrany.
Llum! I una nit d'agost l'escenari és fred i fosc, però ja saps que aquests nervis solen ser
traïdors.
Tot és enginy per aquest crim que sembla perfecte, estem a punt de sortir,
sentim la gent, i l'ambient no té cap defecte, mai vam somiar actuar aquí.
I es posa a ploure de cop i veiem córrer a tothom davant nostre.
I un s'entrebanca marxant i queda cobert de fang per desgràcia.
I cau un xàfec de por i ens envaeix la tristor, qui ho diria,
no toquem ni una cançó ja no hi ha festa major cap més dia.
Lluny! Cap a l'horitzó s'intueix la direcció d'un vent fred que fa moure tots els núvols junts.
Fum! D'un petardu que em distreu de la tensió del moment, no hauria de pensar malament.
I som conscients que pot ser que algun dia ens passi, però pensem que anirà bé.
Sortim corrents cap a l'escenari, perquè això avui no hi haurà qui ho pari.
Rellisco només entrar, la gent no vol ni mirar, és un drama.
Ja plou a bots i barrals, el millor dels temporals m'acompanya.
Mig coix cruixit i emprenyat, no sé què cony m'ha passat a la cama.
S'ha acabat el moment d'or, no soc l'estrella del rock que somiava.
