La granota i el grill
La granota i el grill, viuen en un fangar,
Ella menja mosquits, ell fulles d'enciam.
Els dos ixen de nit, perquè el sol no els agrada gens,
I com a bons amics, comencen a xerrar.
La granota li diu: Et convide a sopar.
I el grill li contesta: No, que tu em vols menjar.
La granota li diu: Ei grill, saps nadar?
I el grill li contesta: No, que tu em vols menjar.
Un dia de matí, el fang es va assecar,
I la granota espantada, no e pogué menejar.
I el grill preocupat, a una altra bassa va anar,
I amb una fulla de col, aigua li va portar.
Fou així com va estar, fins que un dia plogué,
El fangar es va omplir, i la granota es salvà.
La granota digué: Grill, dóna'm la mà.
I el grill, tot content, la mà li donà.
Grr.. què fas, però si jo t'he ajudat...
Gràcies grill per haver-me salvada,
A partir d'ara em faré vegetariana!...
La granota i el grill, viuen en un fangar,
I veuen els Rodamons, com vénen i van.
La granota i el grill, molt contents estan,
I veuen feliços la vida passar.
Writer/s: Dani Miquel
