Volteig de campanes

Dani Miquel

Hi havia una rata que vivia amb la seua família dalt del campanar del
poble, en un foratet, a l'aixopluc dels gats famolentc.
Una nit que feia molt de frec, la rata es va constipar i va eixir del cau per
esternudar, Atxuu! "clau menut" en l'esternut va pegar amb els nas a la
campana menuda fent un gran soroll, tant va ser així que es va despertar
tota la gent del poble ben estranyada.
Atxuu! "clau menut" en un altre esternut.
"Què passa que estan tocant les campanes?"
"Deu ser que han vingut les festes del poble"
"Amb el fred que fa?" "Ai! Amb això del canvi climàtic, ves a saber"
Atxuu" "Clau menut" un altre esternut.
La gent encuriosida comenà a apropar-se a la plaça per a esbrinar què
passava, i com que feia fred encengueren una foguera.
Atxuu! "Clau menut" un altre esternut.
Quan tan sols quedaven les greses del foc, el carnisser va dir:

"El cas és que acabe de fer embotit i amb aquestes brases estaria més que
bo"
"Doncs mira vaig a per les graelles" – digué ràpidament el ferrer.
"Jo estic a punt de traure el pa, ara el portaré" – replicà el forner.
"Mireu, jo porte tomaques que acabe de collir aquesta matinada, ja voreu
com estan de bones" – Digué el llaurador.
Al remat l'alcalde va dir "Si, si, jor portaré la sal"
I l'informàtic... portà la gana.
Una mare posà al seu fill un entrepà amb dos llonganisses com el braç,
aquell xiquet no tenia prou mans per tan gran àpat.
Atxuu! "Clau menut", un altre esternut. Amb l'ensurt al xiquet li va caure
una llonganissa, i la rata que estava a l'aguait: "Rrriiiiiit" baixà, "cli, cli,
cli, cli" s'apropà i nyam! Amb un mos agafà l'embotit, una llonganissa que
era més llarga que ella i.... "cli, cli, cli, cli" s'allunyà, "Rrrrrriiiiit" pujà al
cau i a mos redó es menjà aquella obra d'art i la va compartir amb la seua
família; com que estava calenteta, la rata es va curar del seu constipat.
Quina festa es va fer al poble! Acabaren ballant jotes amb el dolçainer i el
tabaleter.
En el lloc on vivia la rata amb la seua família ara hi ha una figuera. Diuen i
conten que eixe poble és el que més festes fa, perquè sense saber com ni de
quina manera, qualsevol nit s'escolten campanades.