Vaixells de paper

Setembre

Tant és
avui no hi ha culpables
però no em sento prou capaç
No cal
que diguis res si em veus a caure
Tan sols agafa'm de la mà

Quan la sort se'n va
però la por no marxa
i no puc veure-hi un final
que em pugui salvar

Pres de la paciència
un arma de doble tall
que poc a poc em va estripant

I en un d'aquells moments
que no tens res a perdre-hi però
no pots somriure i no saps per què
vius en un tros de gel
que sura enmig de vaixells de paper
sense port, sense remei
per sempre

Potser era cert quan deien
que al final tot és igual
i que el que compta és seguir somiant

Però ja veus que jo
hi ha cops que crec que tot s'enfonsa
i que dels núvols en vull fer cançons

I en un d'aquells moments
que no tens res a perdre-hi però
no pots somriure i no saps per què
vius en un tros de gel
que sura enmig de vaixells de paper
sense port, sense remei...

I en un d'aquells moments
que no tens res a perdre-hi però
no pots somriure i no saps per què
vius en un tros de gel
que sura enmig de vaixells de paper
sense port, sense remei
per sempre

Tant és
avui no hi ha culpables
però no em sento prou capaç
No cal
que diguis res si em veus a caure
Tan sols agafa'm de la mà