Impassibles

Setembre

Presons de plàstic callen les sirenes
la pluja crema i els núvols s'han tenyit la pell
El sol es fon abans no toca a terra
i un ocell crida, ja no sap d'on bufa el vent

Mentrestant anem passant el temps
la nit és dia
Mentrestant morim ben lentament

Impassibles caminant damunt d'un fil
extingint-nos, poc a poc consumint el nostre destí
Equilibristes que han venut els cinc sentits
Un compte enrere que accelera
Un compte enrere que accelera

No hi ha color
el gris ho inunda tot
només soroll
martells que piquen fort

Ja no queden més lliçons
sempre amb l'aigua al coll
no cal mirar enrere
per més que ens ofeguem seguirem...

Impassibles caminant damunt d'un fil
extingint-nos, poc a poc consumint el nostre destí
Equilibristes que han venut els cinc sentits
Un compte enrere que accelera
Un compte enrere que ens deixa...

Impassibles caminant damunt d'un fil
extingint-nos, poc a poc consumint el nostre destí
Equilibristes que han venut els cinc sentits
Un compte enrere que accelera
Un compte enrere que no para mai

Impassibles caminant damunt d'un fil
extingint-nos, poc a poc consumint el nostre destí
Equilibristes que han venut els cinc sentits

Impassibles caminant damunt d'un fil
extingint-nos, poc a poc consumint el nostre destí
Equilibristes que han venut els cinc sentits