Càncer
Hi ha una abundància que "m'abruma"
tot creix i creix com l'escuma
jo vull restar i tot se suma.
Les botigues, les ofertes
els bancs, els restaurants,
els cotxes i les motos
es van multiplicant.
Hi ha cues per tot arreu
som multituds al carrer
i com hi ha tants de turistes
no puc veure els monuments.
I la globalització
em produeix indigestió,
sóc incapaç d'absorbir
tanta informació.
Som com cèl·lules d'un càncer
que no para d'augmentar,
malaltia destructora
que infiltra la societat
Estem patint una invasió
però tots hi contribuïm,
som víctimes i botxins
de la civilització.
Devorats per l'abundància
anul•lats pel creixement
sota un munt d'escombraries
tots desapareixerem.
I jo busco la simplesa
la més mínima expressió
no vull adquirir més coses
ni més acumulació.
Hi ha una abundància que "m'abruma" pels carrers
Tot creix i creix com l'escuma, quin estrès
Jo vull restar i tot se suma….i res més.
Writer/s: Lua
