Vents
Dins del meu cos cultivo unes terres
conviuen i creixen antagóniques esències
que en una disputa, la lluita és eterna
i és l'alegria qui pateix la mort lenta
sol i desplaçat em trobo amagat de mi
cada cop més feble
el somni més cercat, el secret mes ben guardat
em pot protegir contra el meu neguit
a les armes els dubtes, tristor i les penes
vils gossos de guerra destronant la consciència
continueu la conquesta obeïnt la tristessa
invoqueu a les plujes salades i tèbies
cau la tempesta
i un llamp ha il·luminat un camí accidentat
indefinit, que he de seguir
cavallers de l'esperança armats contra l'asedi
l'aliança es du a terme
els sentiments es barrejen
proclamant una treva
cau la tempesta!
Un equilibri desitjat, i per fi recuperat
però ferit, condiciona el meu destí
disputes reneixeran, més castells s'ensorraran
dintre de mi,
cau la tempesta, cau la tempesta
dintre de mi
Writer/s: Sebas Mery, Alzimma
