La gàbia i més enllà
Molt temps fa que vaig perseguint
una promesa que em va fer una estrella.
Si vens amb mi
et donaré tota la llum que tinc,
tot i sense encara saber
com m'ho podria fer per assolir-la.
Vaig dir que sí,
una cega esperança em va trair.
Amb el temps m'he adonat que estava equivocat.
No existeix cap camí al cel per a mi,
però no sé com en podré prescindir
si el meu mapa només marca aquest destí.
Quan per fi he deixat d'estar enlluernat
hi ha moltes coses que han cobrat sentit,
i alleujat he pogut descobrir
camins que val la pena escollir.
Tot i haver pogut escollir
una altra manera de viure,
vaig preferir
creure que no dependria de mi.
Jo actuava convençut
De que la vida em recompensaria.
I ho tinc fotut
si em toca a mi construir el meu futur.
M'he vist involucrat en un sagnant combat
contra la identitat que cegament havia acceptat
en l'intent de qüestionar el que sempre havia pensat
que era aquesta realitat.
Però, tot i haver passat tant de temps enganyat,
Segueix havent-hi alguna cosa en mi
que diu que hi pot haver un altre camí
si estic prou concentrat per trobar-lo.
