Confidències
Res, només petjades
Que hem (a)nat deixant-nos l'un a l'altre, esperant-nos a l'aguait
Salvatge a la mirada hi duus l'empenta, el teu combat
I el teu cant ferm, ple de revoltes, hi rau orgull i veritat
I ara que hem desfet el mur per ser fidels a les preguntes
S'encenen les respostes i s'escapen lluny pels finestrals
Buits de les pors s'obren les portes
D'un entorn que encara jutja per sentir amb intensitat
Plens celebrem amb els silencis
Que el que admiro, un cop i un altre, és la teva llibertat
Desdibuixaves les paraules en aquell racó del pis
Mentre ens vestíem amb els dubtes d'agafar aquest nou camí
Ens dedicàvem l'interludi d'un diari frenesí (frenètic ... )
Ben lluny de casa, a Barcelona, dansant el ball de l'indecís
I ara que hem catalogat allò que abans ens angoixava
S'escampa aquella boira del passat i per fi ho veig més clar
Buits de les pors s'obren les portes
D'un entorn que encara jutja per sentir amb intensitat
Plens celebrem amb els silencis
Que el que admiro, un cop i un altre, és la teva llibertat
Sincers, guarniran les places
Amb brots innocents del batec d'aquesta il·lusió
I vet aquí que es desfaran tots els contes de fades
Que prenien amb promeses per no viure plenament
I vet aquí que tornen les tornades de cançons
On la innocència alliberava els prejudicis d'un present
Buits de les pors s'obren les portes
D'un entorn que encara jutja per sentir amb intensitat
Plens celebrem amb els silencis
Que el que admiro, un cop i un altre, és la teva llibertat
