Els nous batecs
Ha pres el foc en la foscor.
Trenca el silenci d'uns malsons
encadenatsa uns vells dolors.
Que han acabat però 'naltros' no
Hem orquestrat un nou present
Tenim els punys però sense veu,
A la recambra ens queda un tret,
Fugir endavant!
Busquem finestres amb cançons,
Creant espurnes de les pors
No queden claus pels teus grillons.
Seguem-los!
Som presos cecs en els avencs,
al pou dels dols i dels turments,
Barrots als ulls i a cada ment.
Trenquem-los!
Els nous batecs marquen el pas
d'aquests capítols que escriurem.
Van despertant-se més companys,
Fascicles nous, per canviar els temps.
Hem enxampat la negra nit,
Mestra i amiga dels valents
Ja no ens espanta ser conscients
(A)nem endavant!
Busquem finestres amb cançons,
Creant espurnes de les pors
No queden claus pels teus grillons?
Seguem-los!
Som presos cecs...
Gabriel i Ferrater: 'Oloràvem la por
que era l'aroma d'aquella tardor,
però ens semblava bona. Era una por
dels grans. Sortíem de la por infantil
i teníem la sort que el món se'ns feia
gairebé del tot fàcil.
Com més por tenien ells més lliures ens sentíem.
Com més por tenien ells més lliures ens sentíem.
Com més por tenien ells...'
S'omplen els barris esclatant amb els acords
Prenen els pobles, un sol cant eixordador
Del cim al mar, com mil tempestes, la clamor
Prenen les ments, avui s'acaba la foscor.
