Full en blanc
No t'amaguis, no pateixis, no farà pas fred!
No tanquis la porta!
Sembla que m'ignoris, i no m´agrada gens,
que te´m treguis de sobre
Pensa, que només son paraules, jo no et vull
cap mal…
Ja fa temps que et miro i que tu em mires i no
passa res i així són les coses
Sembla que jo pugi i que tu baixis i mai ens
trobem, no t'ho tindré en compte.
Penso, que hauria de ser fàcil, no sóc un
principiant
Així que ho seguiré intentant…
És un misteri
un full en blanc
ja no m'enredis, potser, ja no ho podré
canviar.
Sempre ho he considerat fa falta ser valent si
les coses es torcen
Sempre anar endavant passar del què diu la
gent, ara m´ha tocat la grossa
Però, de vegades amb les presses et fots un
cop de cap
I ja no em tornarà passar…
És un misteri
un full en blanc
ja no m'enredis. Potser, podríem navegar…
…per sentiments, per il·lusions, batalletes ,
sensacions
O per llegendes , situacions, per països on
poder viatjar-hi junts amb música.
És un misteri
un full en blanc
ja no m'enredis més….
No cal que esperi (només hi dono voltes)
Si vull guanyar (hauré d'anar a per totes)
Ja no m'enredis, sabrem omplir aquest full
en blanc.
