Surt el sol
He descobert un racó on aixecar el cap,
on ser qui són de veritat.
Avui ho he vist, ho he notat, m'amago tant
al monopoli de l'obvietat.
El jazz teòric m'avorreix, el sistema falla:
és poc complex.
Li vaig dir a me mare que havia mort un noi
res amb importància, no.
Ja surt el sol
i la ciutat no sap qui sóc.
Ja no plou
deixaré la moto a baix i tornaré per l'asfalt moll.
Demà veuré els dies com si fossin veritat,
els anys que tomben ja m'hauran tombat.
Antologia dels secrets mai amagats,
de les mentides en sorgeixen veritats.
Ja surt el sol
i la ciutat no sap qui sóc.
Ja no plou
deixaré la moto a baix i tornaré per l'asfalt moll.
