Plou sobre mullat
T’estimo des d’un lloc que no té nom
t’estimo sense un cançó de fons
que ompli els nostres dies
i que pugui vetllar el son.
Et miro sense veure’t
i et toco sense foc
enyoro les partides
que em donaves un bon joc
i sortíem a passeig
i ens explicaven les vides
i ens omplíem de veritats
i també algunes mentides.
Plou sobre mullat
pluja dins del mar
cauen rínxols d’aigua
sobre el teu cap.
Plou sobre mullat
pluja dins del mar
cauen rínxols d’aigua
sobre el teu cap.
Pensaments que entren i surten
plors de nen
dies bons i dies...
però de què depèn?
enredats com esbarzers
en unes vinyes que no broten,
pujant a tots els vaixells que marxen
però potser no tornen.
I plou sobre mullat
perquè la pluja insisteix
en no deixar constància
dels camins que varem fer
i en un silenci pausat
va esborrant totes les petjades,
totes les pistes deixades,
tot el rastre del que un dia vam ser...
Com si fóssim de paper.
Plou sobre mullat
pluja dins del mar
cauen rínxols d’aigua
sobre el teu cap.
Plou sobre mullat
pluja dins del mar
cauen rínxols d’aigua
sobre el teu cap.
