L'espiral infinit
Tinc un amor que es tant petit
Que just quan arriba la nit
s’esmuny dintre del meu llit
cargolat sobre el meu pit
I ens fonem en un espiral infinit
I ens fonem en un espiral infinit.
Tinc un amor que a mitja nit
bressola el meu cor encongit
i s’esmuny dins del meu llit
com un lladre dins la nit
i ens fonem en un espiral infinit
i ens fonem en un espiral infinit.
Ah, ets tan petit, ets tan petit
ets tan brillant, ets tan petit
però fas que el món sigui tant gran.
I viu en mi com un tresor
com un secret que mai no mor
aquell espiral de vida
de olors de sal i son
aquell lloc on ens hi vam fondre tots dos
aquell lloc on ens hi vam fondre tots dos.
