Solstici
L'estiu que ara comença
és amable i compassiu,
és l'olor de la ginesta
és l'amic quan em somriu.
L'estiu que ara comença
omple de promeses l'aire,
escampa la pluja i la pena
m'abraça, m'empeny enlaire.
I sentats esperarem
en aquestes tardes llargues,
que la llum encegui el mar
i que el mar gronxi les barques.
L'estiu que ara comença
és com la teva abraçada,
càlid refugi d'olors
que m'envolta altra vegada.
I riurem esperançats
i creurem que és tot possible,
nit de juny vora la mar
sentint a l’estiu reviure.
