Paraules d'una dona sàvia
Quants cops he parlat d'autenticitat
D'aquell que ofega penes i encara la veritat
Pel disset d'agost , per la soledat
Pel talent que brilla en el moment més adequat
Pels anònims que fan malabars
Pels que observen com passa la vida des d'un bar
Pel rostre fugaç que t'ha enamorat
Pel Sol mandrós que escalfa a finals de març
Tu deixa'm dir-te a mi, destapa el teu desig
(Sí ,sí, això que tens, et crema per dins)
Per totes les vegades
Que hem perdut de vista l'horitzó
Les últimes paraules d'una dona sàvia
Es tradueixen en una cançó
I dels seus ulls hi surten fletxes
Que se't claven com un eriçó
Per molt què busquis i busquis no trobaràs
No, res millor
Per aprendre a oblidar cagades monumentals
Per tornar sense haver marxat
Pèls que sense cartes saben jugar
Per qui gira el taller i perd les claus
Pels somnis caiguts de les teves mans
Per la doble vida d'un desesperat
Per l'amor que sento per tu sempre perdurarà
I què en vespres humits recordaràs
Tu deixa'm dir-te a mi que sempre estic aquí
( no me'n vaig tio, que sempre estaré aquí)
Per totes les vegades
Que hem perdut de vista l'horitzó
Les últimes paraules d'una dona sàvia
Es tradueixen en una cançó
I dels seus ulls hi surten fletxes
Que se't claven com un eriçó
Per molt què busquis i busquis no trobaràs
No, res millor
Tu veus, vols, dius,creus, què cada cop que em mires
Les coses es transformen en imitacions repetitives
I a cada passa que avances
Alguna cosa se t'oblida
I el camí de retorn a casa,
No ho veus però, se't complica
Dinamita explosiva per trencar la corrosiva
Invasió de merda lírica
Que a la teva cara algú et vomita
Allò banal pot ser genial
Rebre un regal, conèixer algú què val
O petonejar qui més t'estimes
Obrir la porta a les teves cosines
Treure el gos a passejar
Fumar-te un cigarro després de follar
Obrir la finestra que es ventili
Sentir la olor dels primers lliris
Que surten a la primavera
Com l'esclat d'un a tempesta
Que ens inunda i ens connecta
amb la única veritat
Què la dona sàvia a dictat
Quants cops he parlat d'autenticitat
D'aquell que ofega penes i encara la veritat
Pel disset d'agost , per la soledat
Pel talent que brilla en el moment més adequat
Per totes les vegades
Que hem perdut de vista l'horitzó
Les últimes paraules d'una dóna sàvia
Es tradueixen en una cançó
I dels seus ulls hi surten fletxes
Que se't claven com un eriçó
Per molt què busquis i busquis no trobaràs
No, res millor
