Malgrat els Déus ingrats
Com un punyal que travessa l'espatlla,
sento l'alè fred sobre el pit,
la lluna fa l'orni i s'amaga,
un llamp trenca el cel i esquerda la nit.
Dintre el meu cap no hi ha lloc pel silenci,
murmuris estranys no em deixen en pau,
fent del repòs un somni impossible,
conjuro estels caiguts al pedrís
bufi vent, nevi o faci fred,
al àrtic o al desert,
amb tu estaré.
Cec, maldestre, coix o amb esbufecs,
a trossos o sencer,
et cuidaré.
Malgrat els déus ingrats
quan el regust de la por ens emmordassa
l'olor del desig ens fa grinyolar,
t'estrenyo fort entre els meus braços,
som una llum que no es vol apagar.
Bufi vent, nevi o faci fred,
al àrtic o al desert,
amb tu estaré.
Cec, maldestre, coix o amb esbufecs,
a trossos o sencer,
et cuidaré.
Malgrat els déus ingrats
maldic els déus ingrats.
