Erràtic
Om un estrany enmig de la gent
veig córrer el temps indiferent,
em miro els peus i m'han crescut arrels, de fons empàtic, però resistent.
Perdut buscant, no hi res mes enllà,
ja estic cansat de caminar.
Em sento sol i com si fos fantàstic,
llueixo un gran somriure erràtic
perquè desprès sé que estaré amb tu.
Perdut buscant, no hi res ...
Soc un boig fent d'home estàtic
cansat de viure en un mon apàtic i absurd.
La nit s'escapa irremissiblement,
m'aferro als dies impenitent,
cremo les hores jugant com un nen,
com un addicte irreverent.
Perdut buscant, no hi res ...
Em sento sol i com si fos fantàstic, soc un boig fent d'home estàtic,
cansat de viure en un mon apàtic i absurd.
Em sento sol i com si fos fantàstic,
llueixo un gran somriure erràtic
perquè desprès sé que estaré amb
