La paraula
No vore res més, ignorant aquella veu que crida a l'aire.
La força que es carregada amb colps contra nosaltres.
Eixa paraula que ansiem amb totes les ganes,
Alça la veu! Dis-los que sents!,Dóna un pas i a rebel·lar-te.
Corre pels carrers no podran aturar-te,
La sang que ens bull es símptoma d'allò indomable,
són preses que viuen, que criden que senten que son lliures.
Defensem el possible la nostra terra lliure.
Sols la paraula, que ha sigut tacada amb la seva ignorància.
Hem aguantat els colps dels gossos de presa.
Han atacat sense pietat a la societat,
són titelles guiades per un titellaire des de dalt.
I és que no podran seguir tirant endavant,
perquè estem ací tallant-los el pas.
La força que ens donen els avantpassats,
per seguir cridant, per seguir lluitant.
I venim convençudes cridant, que volem tindre veu i opinar.
Juntes decidir cada paraula sense necessitat de representants.
I venim convençudes cridant, que volem tindre veu i opinar.
Juntes decidir cada paraula sense necessitat de representants.
I venim convençudes cridant, que volem tindre veu i triar
sobre la nostra vida cohibida quan es manipula amb les vostres mans.
Writer/s: Diàspora
