El secret més ben guardat
En l'ultima conversa que vas treure'm al sofà
Vas preguntar per la canalla
(però es que) jo que et dic que els nets són grans
Sempre t'ha agradat parlar de quan érem petits, jo no ne volgut saber res
Sempre n'he defugit
Però aquell dia em vas preguntar
Que recordava (de la pubertat) dels 12 anys
(Sempre al carrer o al meu) Sempre al carrer o al cuarto tancat amb pany
No em vaig poder contenir
Sense dir res
Les llàgrimes van venir cap a mi
La teva cara estranya de preocupació
Em feia tirar enrere
No volia que sentissis el dolor
I ara t'hauré d'explicar
El secret més ben guardat
El que estava a dintre meu sempre tancat
No volia que sortís
Per recordar
Aquell temps passat que mai se m'ha esborrat (x2)
De cop va ser la teva curiositat
qui va envair tots els espais
preguntant que havia passat
tremolant vaig dir-te que
no tot va ser com creus
van fer amb mi uns jocs estranys
confonent-me i fent-me mal.
No em vaig poder contenir,
Sense dir res
Les llàgrimes van venir cap a mi
La teva estranya de preocupació
Em feia tirar enrere
No volia que sentissis el dolor
Tremolant vaig dir-te que
no vaig tenir cap opció
I sempre que al quarto em tancava
Era després d'una confessió
Les teves mans una abraçada
Em vas demanar perdó
I em vas dir a cau d'orella
Que fos valent, no tingués por
I ara t'hauré d'explicar
El secret més ben guardat
El que estava a dintre meu sempre
tancat
No volia que sortís
Per recordar
Aquell temps passat que mai se
m'ha esborrat (x2)
