Coral
Com un riu que enamora,
Amb xops alts a la riba,
Se'ns enduia la música:
L'eterna fugitiva.
Sovint, si és un roc
Dur i cantellut, el viure,
La melodia el banya
Amb l'aigua fresca i lliure.
Les veus humanes són
L'encant de l'hora pura.
Quan el silenci torna,
La bellesa perdura.
Goig compassat: remor
De l'aigua que s'escola.
El temps ens puny, malèvol;
La música ens consola.
Sovint, si és un roc
Dur i cantellut, el viure,
La melodia el banya
Amb l'aigua fresca i lliure.
Les veus humanes són
L'encant de l'hora pura.
Quan el silenci torna,
La bellesa perdura.
Writer/s: Jordi Pàmies,
