Som camí
De la ignorància neix la guerra,
l'odi creix i no es fa enrere.
Innocents lluitant per salvar el coll.
Som persones i no preses
això no és pas cap cacera.
Mai serem una diana
perquè juguin quatre porcs.
Plora, plora,
mare plora perquè perd el seu tresor.
Torna, torna,
és massa d'hora per abandonar aquest món.
Som camí, som la cançó
serem el foc que encén la metxa
junts, amb l'esperança als ulls.
Serem la força de mil punys,
serem eterns, serem exemple.
Si quatre estranys ens fan fora de casa
no afluixem i plantem cara.
El moment és ara
només tu pots decidir.
Infants amb armes a les mans
defensant els seus germans.
Innocents caiguts en ple combat.
Pels carrers, la soledat
la calma sempre arriba tard.
El dia a dia és una lluita constant.
Tremolen els ciments dels murs
que ens fan presoners
en un món tan injust.
Som camí, som la cançó
serem el foc que encén la metxa
junts, amb l'esperança als ulls.
Serem la força de mil punys,
serem eterns, serem exemple.
Si quatre estranys ens fan fora de casa
no afluixem i plantem cara.
El moment és ara
només tu pots decidir.
La guerra no arriba mai sola,
uns quants la fan i molts la ploren.
Quan l'avarícia i la cobdícia
venen a trucar a la porta
arrabassant-nos el que és nostre,
trencant famílies a la força.
No, no han pogut escollir
no els hi han donat cap més opció.
Sense equipatge van partir
per sortir a buscar allò que els hi va ser prohibit.
