Em venia de gust
Em venia de gust
tornar-te a veure,
i revolcar-nos junts
per sobre l'herba.
Em venia de gust
cada setembre,
i tornar-te a besar
la galta tendra.
Em venia de gust
com la cervesa,
que glop a glop em prenc
rossa i ben freda.
Em venia de gust
tornar-te a veure,
i ja no sé ni a on vius
ni com et deies.
Podria ser,
que en els teus somnis
jo hi tingués algun paper,
i encara fos l'heroi del teu diari secret,
que ve a salvar-te una nit de pluja i fred,
aprofitant que encara tens el cor obert.
Podria ser, podria ser, podria ser...
Em venia de gust
sentir els teus llavis,
besant-me un altre cop
on més t'agradi.
Em venia de gust
el teu cos tebi,
que busco entre els llençols
com un misteri.
I no seria just
que ens confonguéssim,
entre el passar del temps,
i ens oblidésssim.
Em venia de gust
cada setembre,
quan sentis la tardor
arribar com sempre.
Podria ser,
que en els teus somnis
jo hi tingués algun paper,
i encara fos l'heroi del teu diari secret,
que ve a salvar-te
en una nit de pluja i fred,
aprofitant que encara tens el cor obert.
Podria ser, podria ser, podria ser...
