Tòpic típic tròpic
Un gran dia que em vaig decidir
vaig anar a un concurs de la tele.
Vaig guanyar a tots els meus rivals
per saber tocar l'ukelele.
El premi va ésser suculent,
disset dies al Caribe,
i em vaig entrenar de valent
a aprendre a dir "manito" i "pibe".
Cuba,
va ésser el primer sotrac
doncs no hi havia ni ron ni tabac.
Després vaig passar per Santo Domingo
i em van preguntar
- ¿ A dónde vas tú, gringo?
I a Venezuela una mulata gegant
va deixar-me amb una mà al darrera
i una altra al davant.
La platja, la platja, la platja,
la platja estava deserta
i el mar banyava la meva pell.
En el tòpic, típic, tròpic
la vida et dona sorpreses.
En el tòpic, típic, tròpic
un no té mai la lliçó ben apresa.
No cal que hi vagis,
millor que fumis hatxis
i que t'emborratxis
amb un aiguardent tropical.
Però el mambo que em va fer ballar
la vedette del Tropicana,
del meu cap no el puc esborrar,
malalt tota la setmana.
Que no està feta per a mi
aquesta rumba salvatge, aquest frenesí.
D'un còlic vaig poder morir
de tant d'aguacate, guacamole, papa i ají.
Brasil,
tan bonic el Brasil,
quanta samba i tan poc pernil.
Me'n vaig anar directe a les Bermudes
i vaig desaparèixer en un mar de dubtes,
misèria, palmeres, mosquits i calor,
n'hi ha tanta que no hi cap a al mateixa cançó.
Jamaica, Jamaica, Jamaica
terra del "rasta" que res té que veure
amb la resta del que resta.
En el tòpic, típic, tròpic
la vida et dona sorpreses.
En el tòpic, típic, tròpic
un no té mai la lliçó ben apresa.
No cal que hi vagis,
millor que fumis hatxis
i que t'emborratxis amb un aiguardent tropical.
