Últim bus cap a Girona
L'últim bus cap a Girona
sempre va mig buit i ple de son.
Somio per la finestra
metre cau al vespre
i s'enfosqueix l'entorn.
Es van quedant endarrera,
ciutats, records, peatges i amors;
i em vénen a la memòria
una mà d'històries
que amb el temps s'han fos.
Voleien per la cuneta,
papers i fulles en mans del vent,
igual que a mi, em porta una ànsia
que no descansa
ni per un moment.
L'últim bus cap a Girona
sempre arriba tard però arriba bé,
no tinc cap mena de pressa
només porto una adreça
escrita en un paper.
L'autopista,
fosca i trista,
m'hipnotitza,
se m'empassa com un remolí.
L'últim bus cap a Girona
no fa parades ni torna.
Últim bus cap a Girona,
últim assaig per a recomençar.
L'últim bus cap a Girona
no cal que arribi a cap hora.
Últim bus cap a Girona,
últim assaig per a recomençar.
Em desitgen bon viatge
els llums que brillen a la foscor,
s'intueix un nou paisatge,
una nova ratxa
i un canvi de sort.
I en el seient del costat,
una senyora de mitjana edat em somriu,
amable em dona conversa
i em proposa passar la nit a Sant Feliu.
I ja ens hi anem acostant,
ja se sent una olor diferent,
allà m'estan esperant
la gana, la tramuntava
i un cel blau net i transparent.
L'últim bus cap a Girona
sempre va mig buit i ple de son.
Somio per la finestra
metre cau al vespre
i s'enfosqueix l'entorn.
L'autopista,
fosca i trista,
m'hipnotitza,
se m'empassa com un remolí.
L'últim bus cap a Girona
no fa parades ni torna.
Últim bus cap a Girona,
últim assaig per a recomençar.
L'últim bus cap a Girona
no cal que arribi a cap hora.
Últim bus cap a Girona,
últim assaig per a recomençar.
