Segueixen el camí
Les fulles dels arbres frenen el vent
alentint el seu moviment
però estaran junts eternament.
Estan d'acord,
l'aire li pentina els cabells
i els arbres li allarguen la vida.
Quan el sol enfosquit representava la indiferència
ells així acumulaven la seva energia.
Quan els raigs de sol escalfen,
s'abracen sense por,
tan a prop.
D'acord amb tot això, segueixen el camí
que guien els seus cors, veuran el dia i la nit.
L'horitzó és a dos passes d'aquí,
tan lluny.
Brindaran, agraïts estaran,
així, segueixen el camí,
endavant i amb força:
el passat no els importa (x2).
