Lluny de tu
En la llum que viu del foc,
en la son que surt del fons,
veig el plor dins del pou
amb el cor que viu quan sent.
El peu descalç i el llit que dorm,
la veu del tro, perill pendent,
en la sort que diu que ve,
la fredor del teu amor,
les costums que tiren gel,
el rancor del teu perdó,
és millor oblidar
tot allò que ens fa mal.
Lluny de tu estic millor,
som el que som i no hi ha més.
Lluny de tu
estic millor, estàs millor.
Tronc rere tronc enmig del bosc,
dos cors de mel volant al vent,
en el cor del déu més dur,
en l'engany fingit pels dos,
amb l'amor que viu quan vol,
amb la por que et diu adéu,
en el fum que puja amunt,
en el cel que no diu res.
Lluny de tu estic millor,
som el que som i no hi ha més.
Lluny de tu
estic millor, estàs millor.
Lluny de tu
estic millor, estàs millor.
Lluny de tu
estic millor, estàs millor.
Writer/s: Carles Cuxart
