Bomba
Passejo vora el mar després d’una setmana intensa,
Mentre començo a preparar la que demà comença.
Això és un no parar però em faig fort des de la defensa,
Al cap i a la fi l’afició l’únic que vol és vèncer.
El rap avui en dia és un insult pel cap que pensa,
No hi ha gat amagat i el públic culte sent l’ofensa.
Potser per això cada cop té més mala premsa,
Però de debò que a mi m’uneix un sentiment de pertinença.
Vull capgirar una situació que ja no és gens propícia,
On s’aprecia més una traïció que una carícia.
I on les mostres d’amor només ho són portes endins,
O com a molt per fardar de parella als seus perfils.
Quins són els valors que estem transmetent als més joves,
Cada error que cometem comporta pífies noves.
Hem de marcar uns límits i estipular unes línies grogues,
Ho sento però un xicot no pot créixer envoltat de drogues.
Amb un concepte de la vida prou distorsionat,
No agafes embranzida si el que tens t’han regalat.
Em dones la benvinguda i ja penso en el comiat,
Vora la zona de confort o soldat fora de combat.
Jo sóc més sofisticat, no escric el primer que em passa pel cap,
Vinc a dir la meva, això no és un debat.
No em van les trampes però vaig molt trempat,
L’estiu ja ha arribat, i ho fem més addictiu que el tabac, oi tant!
Bomba / Bomba / Boombap / Bomba
No fujo quan li veig les orelles al llop,
Em quedo amb l’objectiu de veure’l des de més a prop.
Potser m’ensenyi les urpes, però el meu futur pas
No és pas amagar-me sota dels burkes.
Polifacètic com en Johnny Deep,
No m’acostumo al canvi, de fet ja n’estic tip.
Escèptic de tanta postura en els videoclips,
Als meus només hi apareixen els meus amics.
Em fan gràcia els vostres gestos, acrobàcies per fer el west coast,
Al teu costat semblem molt més llestos.
A mi em tiren flors i a tu et llancen els testos,
El meu rap els mola però el teu, en canvi, els té molestos.
No és just, que quatre poca-soltes vulguin afegir-se,
Jo no vull un tros del pastís sinó de pizza.
Si el flow esquitxa, ningú tan xop com Senyor Oca,
Truca en Markus FM i Entelequia i et liem la troca.
Be water, deixa que flueixi lliure,
I que res que no ho mereixi esborri el teu somriure.
Quan l’arbre creixi serà un foli per escriure
Però el seu tronc no s’inclina davant la mort, així que viu-la.
Diu la dita que si no sembres no reculls collita,
Aquí la majoria ho diu amb la boca petita.
Potser pensen que el seu menyspreu ens debilita,
Gens ni mica, Entelequia torna i no estem de visita.
