La carretera
La carretera… no sé pas on em durà
però m'agrada ser aquí, al volant.
El sol escalfa aquest vell Mustang de segona mà.
No em trec del cap que es pugui acabar avariant.
No sé del cert què vaig a buscar i per què
però em sento bé i segur de mi mateix.
Tot el que tinc ha cabut al maleter,
amb poc a perdre és fàcil ser valent.
Passen les hores, es fa de nit,
busco algun lloc per descansar.
Dins el meu cor només un desig:
que aquest viatge no s'acabi mai.
La carretera es confon amb l'horitzó
en un paisatge de pel·lícula de John Ford.
Ningú m'espera, no tinc rumb ni direcció.
M'aturo a veure com es pon el sol.
A travès de muntanyes i deserts
vaig fent via amb el dipòsit sempre ple.
No sóc John Wayne, no sóc un pistoler,
però el meu camí em duu cap a l'oest.
Amo i senyor del meu destí,
milles i milles per pensar.
Dins el meu cor un únic neguit:
Que el vell Ford Mustang pugui resistir.
