Cantautor pretensiós
No em convertiré en un cantautor pretensiós
que escrigui lletres que parlin de pau i d'amor.
No vull anar de víctima ni vull salvar el món
ni sentir ukeleles a les meves cançons.
Aquells que s'omplen la boca d'un llenguatge pedant,
que els agrada escoltar-se, com si fossin genials.
Exemples de moda i modernitat
que estan molt per sobre del bé i del mal.
Jo no me'ls crec, sóc un simple mortal
que ja és prou grandet per deixar-se enredar.
No em convertiré en un cantautor petulant
que es cregui més que ningú amb una guitarra a les mans.
No fingiré orgasmes quan estigui cantant,
no vull tenir enganyat a qui m'estigui escoltant.
Canto clar i català perquè tots m'entengueu.
Jo no escric lletres rares que no entengui ni Déu.
Vaig a la meva, no vull anar de modern,
abans que ser cursi, seré irreverent.
No m'importa anar contra corrent,
contra les modes, vull ser jo mateix.
