Raimon
Te'n recordes, del Raimon?
De nens jugàvem a futbol.
Ja fa temps que dormia al carrer.
L'altre dia vaig saber que és mort.
A l'escola, de petit,
mai no va tenir un amic.
A casa seva, pallisses i crits
fins que un dia va fugir.
Sempre sol, sempre penjat,
aviat el vàrem oblidar.
Ens vam fer grans, vam tirar endavant,
mai no el vam trobar a faltar.
No em sorprèn aquest final,
va créixer sent un marginat.
Diuen que s'ha suïcidat.
Ja va néixer condemnat.
Ni amics, ni parella, ni familiars.
Era un pobre desgraciat.
Diga'm quantes històries semblants
trobaríem en aquesta ciutat.
Sempre sol, sempre penjat,
aviat el vàrem oblidar.
Ens vam fer grans, vam tirar endavant,
mai no el vam trobar a faltar.
Sempre sol, sempre penjat.
Ningú no el recordarà.
En Raimon s'ha suïcidat.
Ningú no el trobarà a faltar.
Ningú no el trobarà a faltar.
Ningú no el trobarà a faltar.
