El foraster
Cada nit el trobaràs
assegut al mateix lloc del bar.
Hi entra sense saludar,
encara no l'hem sentit parlar.
Ja fa dies que és a la ciutat
vingut de ves a saber on.
No sabem perquè és aquí.
No sabem ni el seu nom.
No ens agrades, foraster!
Aquí no volem gent com tu.
Ves amb compte, foraster!
Aquí no ets benvingut.
El seu rostre inexpressiu
ens fa pensar que és un boig.
Tal vegada un fugitiu
o un criminal perillós.
Potser beu per oblidar,
potser beu per fer-se notar.
Quan és l'hora de tancar
s'aixeca trontollant, paga i se'n va.
No ens agrades, foraster!
Aquí no volem gent com tu.
Ves amb compte, foraster!
Aquí no ets benvingut.
