Taques de sang
He viscut el turment de molt a prop.
Amb el temps m'he endurit, m'he fet més fort.
Tinc el cor atrapat en la foscor
d'un passat que m'ha forçat a ser com sóc.
M'he deixat endur per l'angoixa i l'aflicció.
M'han aclaparat les campanes de la mort.
Mai no és massa tard
per rentar unes mans que ha tacat la sang.
Mai no és massa tard.
No vull ser esclafat per un pes tan gran.
Vull fugir de fantasmes i malsons,
m'he cansat de conviure amb el dolor.
Vull canviar, vull lluitar per ser millor.
Mai no és tard per aprendre dels errors.
M'han mortificat la impotència i la tristor.
M'han enverinat els dimonis del rancor.
Mai no és massa tard
per voler extirpar la llavor del mal
Mai no és massa tard
per abandonar el camí extraviat.
Com vaig poder ser capaç? Com vaig poder perdre el cap?
Com vaig poder ser tan fred? M'ho pregunto constantment.
No hi havia cap raó per voler fer tant de mal.
D'on va sortir l'animal que ara torna a estar engabiat?
Mai no és massa tard.
Ara em cal marxar per recomençar.
Mai no és massa tard
per anar a buscar un cel molt més clar.
