Família feliç
Dorms, tu sempre dorms quan la foscor no dura gaire.
Tot està al seu lloc si guardo el cor en una caixa.
No, tu sempre no. Les peticions són denegades.
Pots quedar-t’ho tot, negociació fini quitada.
La ràbia quan em dius que no toca res, la lluita pel que faig o deixo de fer,
les calces per quan quedes amb els demés després sóc jo qui no ho fa bé.
Cops, funciono a cops, tu saps picar on em fa falta.
Fort, no tinguis por. No fas cap mal, ni deixes marca.
La ràbia quan em dius que no toca res, la lluita pel que faig o deixo de fer,
les calces per quan quedes amb els demés després sóc jo qui no ho fa bé.
I es que ningú entén com ens aguantem però aquí seguirem rient de tots.
El cos gelat al llit a les nits d’hivern, matins en que m’oblido de fer cafè,
les coses que no cal que tornem a fer després de tot, així ens va bé.
