Fissures (La bona sort)
Tot el món parlant sense parar i ningú sembla escoltar.
Un artefacte estrany en el compàs de la cançó
que més sonarà.
Una promesa que no deixarà de sagnar prop del teu portal.
Les oficines plenes de soldats
Qui serà el primer a disparar?
Dóna'm un motiu per confiar
Una llum que ningú apague mai
Tot allò que sempre ens ha fet mal
Són les ferides que respiren.
El comiat més trist de l'aeroport
El viatge que no farem
La València que ja plena de llum vam
deixar enrere.
Els records del facebook com punyals
Les paraules que travessen
Les que mai em vaig atrevir a dir
I les que no em digueres.
Un bitllet de tren amb cap destí
amb els passos que separen la por de començar
i l'esperança a l'ull de l'huracà i els dubtes de setembre.
Writer/s: Yeray Calvo,
