Receptors d'herència enverinada

Isaak Aguilà

Conseqüències de mentides,
Que ens van vendre de petits,
Ens ho donaren tot,
Menys la força per decidir.

Un estafa o bé un engany,
Vam caure a dins del parany,
Dels que s'omplen la boca pregonant.

Perquè no tenim la culpa,
Del què passa en aquest sac,
Perquè som fruits d'una herència pobra,
La qual no vam triar,
Mira'm a mi, tot el que tinc,
Són valors sense valor.
Digues-m'ho a mi, saps el que dic
Receptors de l'opressió.

Conceptes amb moral dubtosa
Mirant de controlar.
De tenir-nos estancats i muts

Perquè no tenim la culpa,
Del què passa en aquest sac,
Perquè som fruits d'una herència pobra,
La qual no vam triar.
Mira'm a mi, tot el que tinc,
Són valors sense valor,
Diga-m'ho a mi, saps el que dic,
Receptors de l'opressió.

Només cal llegir, només cal sentir,
No fer-los ni cas, ni dona'ls-hi pas,
És a les nostres mans.

I tots sabem qui són ells,
Venedors de somnis buits,
Gaudint als seus despatxos
De les joguines que han creat.
Mira'ls a ells, ves contra ells,
Que no tenen cap valor.
Diga'ls-ho a ells, no són els reis,
Creadors de l'opressió.

Perquè no tenim la culpa,
Del què passa en aquest sac,
Perquè som fruits d'una herència pobra,
La qual no vam triar.
Mira'm a mi, tot el que tinc,
Són valors sense valor.
Diga-m'ho a mi, saps el que dic
Però anirem endavant.
Ho fa orfe, vol arribar fins la lluna,
Cavalca sense muntura,
Per arribar al seu podi del cel.