Crònica d'un mal viatge

Isaak Aguilà

Arriba a l'aeroport,
amb la maleta plena,
de pols de color blanc.

Una decisió,
dubtosa però ferma,
no sap el que fa.

Mira als seus costats,
no sap dissimular,
tot el seu posat.

Llest per el control,
olora el caler fàcil,
amanit amb por.
La sospita neix amb el seu rostre,
la pasma no fa els ulls grossos,
l'equipatge no permet tornada,
condemnat, no pot partir.
Quatre murs tancats,
gestió privada dels seus condemnats.
Envoltat d'abusadors,
que esperen el negoci a costa del nou.

Intentar semblar bo,
però és pressa fàcil del peix que és més gros.
Apareix el desesper,
són molts anys per pagar allò que ha fet.

La paciència acaba dins la dutxa,
el dolor va més enllà del cos.
Marginat i repudiat,
maleeix aquell moment.

Va triar l'opció que era més fàcil,
la tortura va ser un bon presagi ,
pujant murs, era molt àgil.
Va volar de cap a terra gràcil.

Mentre queia no mirava enrere,
carregava la culpa a l'esquena,
va tancar, els ulls, i va marxar saltant,
per sempre més.

No hi ha diner ràpid,
ho va aprendre tard amb cost fatal.

Ningú el va esperar,
va ser oblidat pels seus doncs els va fallar