Aquell que va marxar
S'asfixiava prop dels altres,
s'ofegava amb l'aire net,
escoltava als "Supertramp"
volia ser un nou Thoreau.
Va lligar-se les sabates,
no es va ni mirar al mirall,
Va omplir de records la bossa,
quin pes té una vida?
Va pensar en deixar-ho tot,
va ser jutge sent actor,
li sobraven tantes coses,
era un pres en llibertat,
no va dir ni adéu al gat,
Va triar el costat esquerra,
potser per convicció.
Poc a poc deixava enrere,
a l'olor que fa el poder,
la perfídia i mentida,
ja n'estava fart.
Va pensar en deixar-ho tot,
va ser jutge sent actor,
li sobraven tantes coses,
era un pres en llibertat.
Ben segur que va assolir,
el seu estat natural,
amb simbiosi amb la natura
acompanyat de soledat.
com aquell que va marxar,
en parlaven, l'envejaven,
per què no fer com ell?
No se sap on va arribar,
el seu cap a imaginar,
va trobar aquella resposta,
dins un bus mig rovellat.
Writer/s: Isaak Aguilà
